Aprovat el projecte de reg del parc de Sant Jordi amb aigua no potable

L'Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial aquest dilluns, 25 de maig el projecte que ha de permetre que el reg del parc de Sant Jordi es faci íntegrament amb aigua no potable procedent de pous de la ciutat, de la mateixa manera que actualment ja es fa en altres zones verdes de Reus. Aquest projecte d'Aigües de Reus cal emmarcar-lo en les polítiques municipals que es duen a terme rere un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat, així com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, sota totes les garanties sanitàries.

Es tracta d'unes obres que requeriran d'una inversió d'uns 283.000 euros i que Aigües de Reus preveu executar a final d'aquest any o principi de 2027. El projecte preveu destinar l'aigua procedent de dos pous (Esteller i Miarnau) al reg d'aquest parc cèntric de la ciutat. Es tracta d'aigua que no és apta per a ús de boca, ja que presenta una alta concentració de nitrats, i que s'elevarà fins a un dipòsit ja existent, des d'on es farà la distribució per al regadiu de manera completament independent a la xarxa d'abastament d'aigua potable. La previsió és que aquests dos pous permetin l'ús d'un màxim de 40.000 metres cúbics, amb una temporada de reg d'uns 6 mesos de durada i un interval de només unes 3 o 4 hores diàries.

“El Pla d’Acció Municipal d’aquests quatre anys concedeix una gran importància a l’aigua de cada dia, la quotidiana, i és per això que té ben present la priorització de l’aigua com un element de gestió urbana de primer ordre”, assegura el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica, en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal 2023-2027.

Altres parcs i zones verdes
Ja fa anys que, en el seu dia a dia, Aigües de Reus destina aigua no potable a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas del reg de zones verdes, la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.

En aquesta línia, Aigües de Reus ja compta amb una xarxa de distribució d’aigua no potable –procedent de la mina del barri Fortuny– per al reg dels parcs del Lliscament i dels Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals. Una aigua no apta per a ús de boca però que sí té la qualitat sanitària adient, i que l'estiu passat ja va permetre l'ompliment de les piscines municipals de la ciutat per a la temporada de bany.

De la mateixa manera, fa pocs mesos que Aigües de Reus ha enllestit les obres de recuperació de l’antic Minat de Mas Beltran, les instal·lacions i la canalització d'una nova xarxa, amb l’objectiu de destinar aigua no potable per al reg dels 21 horts urbans que l’Ajuntament ha construït al carrer Astorga, en el barri Juroca.

Més enllà del reg
Aquesta aigua no apta per a usos de boca també es destina a altres finalitats. És el que passa al polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública. D’altra banda, aquesta aigua també serveix per a la càrrega de camions per a la neteja del clavegueram o de qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti.

Una altra zona que es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” és el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Aquesta xarxa s’abasteix d’aigua no potable procedent de la recuperació d’un minat (del Gilet), alhora que també existeix la possibilitat de connexió amb l’aigua del Molinet (aigua reciclada provinent de l’estació depuradora), que es pot utilitzar per a regadiu després d’un tractament previ, que s’efectua a les pròpies instal·lacions del Tecnoparc.

També el Mas Iglesias es beneficia de l’aprofitament de l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació amb un triple objectiu: la recuperació patrimonial i històrica, l’adequació de l’espai públic i un millor aprofitament dels recursos propis: l’aigua, en aquest cas. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda.