Els projecte d’horts urbans del carrer d’Astorga aposta pel cultiu ecològic i la renaturalització de l’entorn

L'Ajuntament de Reus ha aprovat el projecte executiu d’urbanització per adequar com a 21 noves parcel·les d’horts urbans el solar situat al número 44 del carrer d’Astorga. L’aposta per l’agricultura ecològica, la renaturalització de l’espai i de l’entorn, i la configuració d’un nou espai de descans i trobada són les claus del projecte. Els nous horts complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada, i a les 10 del barri Gaudí.

El projecte forma part de les accions de renaturalització i resiliència de la ciutat RENATUReus, finançat amb ajuts europeus Next Generation. Igualment, els nous horts urbans es vinculen amb el projecte per transformar el carrer d’Astorga en un eix cívic amb més verd, mobilitat pacificada i sostenible, prioritat de pas dels vianants i amb més espais d’estada. La redacció d’aquest projecte està actualment en fase de licitació.

El projecte d’horts urbans defineix un espai comunitari de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament. El projecte es basa en el sistema de plantació en crestall, que amb el mínim manteniment aporta la màxima productivitat de la terra. Algunes característiques del sistema aplicades al projecte són:

• Els futurs horts s’organitzen en parades d’1,5m d’amplada i 6 de llarg. Estan pensats perquè cada persona usuària tingui 4 peces de terra. La plantació s’organitza per famílies de cultius i se’n planta cada any en una en cada peça, amb un cicle de rotació de quatre anys. La rotació afavoreix el rendiment i el control de plagues.

• Cada crestall compta amb una cobertura de compost que es col·loca a sobre de la parada i que no s’ha de barrejar, ni remoure, ni trepitjar. Per això es col·loquen a la meitat de la parada unes peces ceràmiques que faciliten la mobilitat.

• El compost és matèria orgànica o restes vegetals com la palla, etc, material ric en matèria orgànica. L’alta fertilitat d'aquest substrat permet que les plantes es sembrin en major densitat que en un hort ecològic convencional

Entre parades es cultiven arbustives i plantes aromàtiques que contribueixen al manteniment, detecció i control de les plagues. Els arbres seleccionats són de fulla caduca i també fruiters, per afavorir polititzadors com abelles i papallones que mantenen l’equilibri ecològic a l’hort. Això no només millora la producció agrícola, sinó que també fomenta una comunitat de fauna auxiliar que pot ajudar a  controlar plagues i mantenir un ecosistema més resilient i equilibrat.

El projecte d’horts urbans de la carrer Astorga busca també beneficis comunitaris. Per aquest motiu s’ha dissenyat un espai de descans i de trobada. Disposarà d’un espai d’ombra, vegetació, lavabo adaptat.

El projecte també ha treballat la vegetació de tot l’entorn per crear un espai naturalitzat, fresc, confortable i sostenible. El disseny dels horts inclou la delimitació del solar, la preparació el terreny amb terres vegetals adequades per a la plantació i el processat de les restes vegetals, la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram. S’hi instal·larà una tanca perimetral vegetal arbustiva de baixes necessitats hídriques, que acompanyarà a tot el perímetre naturalitzat, que incorporarà una zona d’ombra amb arbres de fulla caduca, per donar ombra a les zones comunes dels horts.

El contracte per a la redacció del projecte es va adjudicar a Anna Castellà Fabregat, per un import de 6.081,23 euros (IVA inclòs).

Next Generation
L’actuació s’emmarca en el projecte RENATUReus que l’Ajuntament de Reus impulsa amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.

El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus.