Les Biblioteques Municipals finalitzen el procés de digitalització del fons de la premsa històrica local

Les Biblioteques Municipals de Reus han presentat la finalització del procés de digitalització de tota la premsa històrica local, amb la qual cosa, a l'Hemeroteca es poden consultar digitalment un total de 215 capçaleres i, gairebé, 350.000 pàgines digitalitzades. 

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, ha explicat que "Reus, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar entre finals del segle XIX i començament del XX. Aquesta premsa ofereix un ampli ventall de registres ideològics (catalanistes, republicans, conservadors, obreristes…) i temàtics (culturals, de pensament, esportius, socials, professionals, lúdics…) que proven la rica ebullició ideològica i social de la ciutat i de la seva àrea d'influència".

El primer diari
Pere Anguera ja va apuntar que la història de premsa és paral·lela a la història de la llibertat, i a Reus es donen diverses capçaleres que són la rèplica de les unes cap a les altres  des dels principis del S. XIX. Al primer diari (Periódico político y mercantil de la villa de Reus editat el 4 d’octubre de 1813) ja en va sortir un publicació complementària l’Eco de Reus, també liberal (editat el 16 d’abril de 1814). Al mateix temps va sortir El Centinela de la Patria en Reus (1 d’abril de 1814). L’absolutisme de Ferran VII el 1814 va acabar amb aquesta premsa.

Donada la importància d’aquest fons patrimonial, l’any 2022 a les Biblioteques Municipals de Reus va iniciar el procés de digitalització de l’hemeroteca històrica local, en aquell moment, amb un total de 104 capçaleres digitalitzades, unes 110.000 pàgines aproximadament. Títols com ara  el Diari de Reus, l’Àlbum d’Euterpe, El Reusense, El Sorbete o Puericultura: publicació del Institut de Puericultura de Reus, entre d’altres, ja es van poder consultar a text complet. Va ser l’inici del repositori de l’Hemeroteca Històrica Local de les Biblioteques Municipals de Reus, consultable en línia.

Dos anys més tard i, gràcies a la subvenció concedida pel Departament de Cultura de la  Generalitat de Catalunya, s’ha procedit a la digitalització de gairebé la totalitat de la premsa històrica local. S’han introduït títols com Las Circunstancias, Foment: setmanari i nacionalista republicà o Lo somatent: diari regionalista entre altres. Actualment, al 2025, podem trobar a l’Hemeroteca  un total de 215 capçaleres i, gairebé, 350.000 pàgines digitalitzades i ha tingut un cost de 57.500 €. Amb aquest important suport, pràcticament tot el fons procedent de l’hemeroteca històrica està totalment digitalitzat, només hauran quedat algunes publicacions ja presents en altres repositoris que restaven excloses de la convocatòria de l’any passat.

L'Hemeroteca es pot consultar a: https://biblioteques.reus.cat/biblioteca-digital

Aquest fons és de gran interès per als investigadors d’un moment econòmic i social molt potent a la nostra  ciutat, també per alumnes que vulguin fer treballs de recerca, però també es vol destacar que és un fons d’interès per a qualsevol persona que tingui curiositat en conèixer com era un dia de la vida al Reus del segle XIX. Amb la digitalització, les possibilitats de cerca s’amplien i el temps de localització es redueix molt, ja que tothom ho pot fer còmodament assegut des de casa seva.

Per a donar a conèixer el funcionament de l’Hemeroteca històrica als alumnes de Batxillerat, la biblioteca ha ideat unes visites didàctiques «Engeguem rotatives» per a conèixer aquest fons i també per a experimentar com s’imprimia un diari al segle XIX que realitza Ans Educació. Durant l’any 2024 van passar-hi més de 300 alumnes.

Balanç 2024
El regidor Daniel Recasens ha aprofitat per fer balanç del 2024 a les Biblioteques Municipals, "un any més tanquem un exercici positiu en relació a les principals dades de funcionament, amb importants increments com el de visitants a la BCXA (6%), i el de préstec a totes dues biblioteques, incloent el préstec interbibliotecari, respecte l’any anterior (amb un augment del 8,5%)".

Altaveu, l’eina que permet apropar la lectura i les biblioteques més enllà dels equipaments, obté també un increment de visitants, amb la qual cosa es confirma l’interès i la millora de la nova orientació (diversificació de places i sessions vinculades a programes generals de ciutat). Es mantenen també el nombre de nous carnets.

Per altra banda, les Biblioteques Municipals han obtingut finançament de la Generalitat de Catalunya per projectes com la commemoració de l’Any Joan Ferraté i el desenvolupament del Pla Municipal de Lectura (que podrem treballar durant el 2025), l’organització del Premi de narrativa «Diré el que em fuig» i per la digitalització de l’hemeroteca històrica local, a banda de les aportacions habituals per a la compra de fons, un total de 125.000 € .

Les línies del Pla d'Acció Municipal (PAM)

Així el total de participants a les activitats s’eleva a 35.000 en les diverses accions dins els tres eixos principals del PAM que han tingut un cost de 157.229 €.

• Línia 1. Les persones al centre és on les Biblioteques Municipals concentren el màxim nombre d’usuaris (57%) i el 60% del pressupost. El repte segons s'explica des de les biblioteques està en consolidar projectes i fer-los créixer.
• Línia 2. Ciència i innovació i creixement econòmic. L'activitat de les biblioteques posa de manifest que hi podem fer una aportació importants, principalment en l’àmbit de la digitalització i l’accés a les tecnologies, com ho mostra el gran nombre d’usuaris (el 42 % del total) i el 39% del pressupost. En aquesta línia, un element que ha donat molta visibilitat és l’aportació a les Jornades Internacionals de Biblioteques IFLA celebrades a Barcelona el mes d’octubre, amb el lema «Cultura, Coneixement i Comunitat» presentant el programa per a la sostenibilitat «Biblioteques pel futur: Fem consciència!! el compte enrere ha començat» que ha quedat penjat a l’enllaç https://ilc2024.es/wp-content/uploads/2024/10/Fem-consciencia.pdf
• Línia 3. Ciutat verda i sostenible. És clarament una línia on des de la biblioteca es volen proposar noves iniciatives i afegir-se en els grans projectes estratègics de ciutat com són el Pla de Refugis Climàtics i sobretot RenatuReus.